Què és la disfàgia?

És una malaltia que causa trastorns en la deglució (El malalt que la pateix no pot empassar correctament ni líquids ni sòlids).

  • És molt poc coneguda i pot causar la mort en un elevat índex de casos i empitjora molt la qualitat de vida
  • La disfàgia té tractament i en molts casos es pot curar i en tot cas es pot millorar la qualitat de vida
  • Afecta a tres grans grups de malalts: a) pacients amb malalties neurològiques (ictus, Parkinson, Alzheimer); b) ancians; i c) pacients amb malalties otorrinolaringològiques

Algunes xifres

L’índex d’incidència en la població és cada vegada més alt.

Afecta al 25% de les persones de més de 70 anys. Entre 20 i 30 milions d’europeus pateixen disfàgia

Més del 80% dels malalts de disfàgia estan sense diagnosticar i avaluar

 

 

Entre els pacients que han patit un ictus:

  • El 45,06% tindran una incidència en disfàgia oro-faríngia (OD)
  • D’aquests entre el 40% i el 50% es convertirà en crònica
  • El 85,7% dels casos de mortalitat post ictus tenen OD
  • El 91,7% d’infeccions respiratòries post ictus tenen OD
  • La pneumònia per aspiració es la principal causa de mortalitat a l’any post ictus.

En el cas de Alzheimer, Parkinson i demència senil la probabilitat de tenir disfàgia arriba a més del 80%.

  • Un 47% de la gent gran hospitalitzada per qualsevol motiu pateix disfàgia
  • Fins al 60% del la gent gran que viu en residencies geriàtriques la pateix
  • No és fàcil establir el percentatge concret de mortalitat perquè en molts casos s’assignen a altres causes relacionades amb la disfàgia o conseqüència de la mateixa.

Per què es produeix la disfàgia?

  • Els músculs encarregats d’ajudar a empassar no funcionen adequadament perquè no reben correctament els impulsos motors del cervell. Els mecanismes de sensibilitat de la boca, faringe i laringe (gola) estan alterats i també els nervis que transporten les ordres del cervell que estan alentits.
  • Líquids i sòlids a l’empassar en lloc d’anar cap a l’estomac van al sistema respiratori i ennueguen al malalt i li causen infeccions respiratòries.

Com es produeix la disfàgia?

Hi ha 3 fases en la deglució:

1. Fase oral on el menjar i la beguda es manipulat i preparat per empassar (la masticació amb la salivació forma l’anomenat bolus alimentari)

2. Fase faríngia on el bolus arriba als dos “tubs” del darrera de la gola, l’esòfag (camí de l’estomac) i la tràquea (camí dels pulmons). En aquest punt, si els músculs no funcionen bé, el bolus anirà cap els pulmons en lloc de cap l’estomac

3. Fase esofàgica on el bolus travessa l’esòfag i entra a l’estomac.

En aquesta web tractarem principalment els trastorns produïts a les dues primeres fases, la disfàgia oro-faríngia (coneguda també per DO)

Quines conseqüències té?

  • Infeccions al pulmó
  • Asfíxia
  • Malnutrició
  • La mort si no es tracta adequadament
  • Mala qualitat de vida. Pels que poden empassar una mica, només poden menjar farinetes especials amb poca qualitat gustativa. Pels que no poden empassar han de ser alimentats a través de sondes directes a l’estomac (sonda de gastrostomia) o a l’esòfag a través del nas (nasogàstrica)
  • Re-ingressos hospitalaris

Quins són els primers simptomes?

  • La tos mentre el pacient menja o beu.
  • La caiguda d’aliment de la boca, el baveig
  • Canvi de veu desprès de beure
  • Ennuegament amb determinats aliments
  • Gargamellejar (“carraspeig”) freqüent
  • La sensació de residu a la boca o faringe i haver d’empassar diverses vegades
  • La sensació d’obstrucció cervical
  • Febre de 38º de repetició sense causa
  • De vegades l’únic símptoma es la malnutrició, la pèrdua de pes inexplicada o la pneumònia.
  • Molt freqüentment els mateixos pacients NO son conscients dels símptomes.

Quines aportacions han fet les últimes recerques

S’està treballant a quatre nivells:

1. Diagnòstic

  • Cribratge sistemàtic a les poblacions en risc (ictus, ancians, etc).
  • Protocols d’actuació en ictus (guies de practica clínica)
  • Mètodes de diagnòstic clínic que es poden utilitzar al capçal del llit
  • Instruments i maquinària d’avaluació (mètodes de diagnòstic instrumental)

2. Alimentació

Desenvolupament d’aliments específics amb una textura adequada per facilitar la deglució i evitar aspiracions i que aportin les calories i les proteïnes que el pacient necessita i que tinguin bon gust, olor i color. Al Japó ja existeixen i es poden adquirir als supermercats.

3. Tractament

  • Màquines estimuladores dels músculs i els nervis perifèrics
  • Estratègies per estimular directament les zones del cervell que controlen la deglució
  • Fàrmacs que permetin tractar aquesta malaltia, encara no són comercialitzables.

4. Neurologia

Estratègies de neurorehabilitació que permetin tractar la malaltia precoçment (tècniques d’estimulació elèctrica o magnètica cerebral).